DOCUMENTACIÓ DEL FÒRUM ECONOMIES COL·LABORATIVES PROCOMUNS
Xerrada inaugural. Procomú enfront del neoliberalisme. De de l’economia oligàrquica a l’economia social oberta
27 de juny de 2017 - 10h
Col·labora recollint el que es parla a la sessió en els quatre apartats següents
Apunts
Pren apunts lliurament aquí i marca amb #R #O #P #C les línies per passar-les després als 4 apartats de sota #Risc #Oportunitat #Proposta #Comentari
O segueix el que algú altre està escrivint i ves copiant i enganxant les línies als apartats per endreçar-ho.
Alvaro Porro obre el dia. Al final no han pogut venir el Jordi Via ni la Berbel.
Estem esperant el matchfunding, que començarà aviat
Estem a punt de començar el eReuse
Molts de nosaltres participen en BarCola
Marta Aymerich, vice-rectora de recerca de la UOC:
#O que en un any ja podem veure alguns dels resultats de la recerca que varem començar amb les Jornades Procomuns, és espectacular
tot lo que no té preu, com una posta de sol, i no es pot vendre, es tendeix a considerar que no té valor. Però evidentment el seu valor és incalculable, intangible
a la eco colab procomú, un element clau és el Coneixement Obert, molt present a la UOC
recerca en coneixement transdisciplinari
Mayo Fuster, directora de Dimmons, grup de recerca de la UOC
"Fa un any que vam nèixer"
Per què un fòrum d'economies col·laboratives procomuns?
#O Fer procomuns les economies col·laboratives
Enfocament estratègic.
#OConstruïr al costat de l'administració i també autònomament
#O Moure'ns de la idea d'experts cap a comunitats d'intel·ligència col·lectiva
any passat 120 propostes de recomanacions. Part van estar al PAM, procés de Decidim.Barcelona i 80% propostes són al Programa d'Actuació Municipal de Barcelona.
Comissió Europea juny 2016 publicava objectius¿? economia col·laborativa. Vam fer procomuns al març i vam passar propostes a direccions generals però no van fer massa cas, l'agenda europea no va recollir aportacions. Però els europarlamentaris van rebre el missatge.
Any passat Gencat coincidia Procomuns amb anunci de procés regulació. Aquest any Gencat serà present a les jornades. Albert Castellanos serà presnet, explicarà proposat i la posarà a contrast participants.
Alguns de les propostes any passat ja s'han fet operatives. Cas La Comunificadora
Barcola va començar fa cosa d'1 any amb 10 entitats, i avui compta amb una 50ena de persones
4 universitats presents al grup
Perspectiva gènere és un altre factor Procomuns.
Ratio participants 40% dones. També perspectiva economia feminista.
#P Important que ens adonem nosaltres mateixes de la importancia de promoure la inclusió.
Aportació aquest any també és el Balanç Procomú
#O Necessitat de visibilitzar que hi ha altres models d'economia col.laborativa que no són d'economia de plataforma i que no surten als mitjans de comunicació.
El Procomú es una trobada d'acció, amb una actitud proactiva, cada sessió tindrà un document propi per el.laborar i sistematitzar el que hagi sortit, i al final de la sessió s'informarà de la documentació conjunta.
Yochai Benkler -
Profe a Harvard, referència.
El que està passant a Barcelona segurament és el procés més interessant d'integració d'estrategia publica i procomú, una altrenativa genuina en aquesta crisi del capitalisme democràtic.
Aquesta és la cara de la crisi del capitalisme democràtic (polítics internacionals, Trump, Brexit, ...) arranjament centre dreta i centre esquerra. No van arribar per casualitat al govern dels dos països que als 90 van viure un punt de transició en l'adopció del marc liberal de referència, ara el nacionalisme econòmic es dóna com a rebuig al que s'ha fet en els útlims 40 anys, però al final és contraproduent pels qui hi han donat suport). Però aquesta lectura se centra en dos països anglosaxons, no és el mateix a altres països com Canadà o Austràlia, i a Europa tampoc no s'han donat aquests mateixos canvis en l'augment de les desigualtats. Però els canvis són amplis i amb variacions internes molt importants. Casos com Finlàndia amb l'augment del nacionalisme i de les desigualtats.
Als EEUU, cas extrem, relació tecnologia i societat, com a societat estructurem l'economia enlloc de simplement acceptar-la com a donada.
Al voltat del 1973 inflació (crisi del petròli).
El món laboral compartia amb el capital l'augment de la productivitat. A partir de llavors s'escindeixen. El guany va cada cop cap al 1% més ric.
La història del 99% restant, és la nostra.
Aquest fluxe també es va donar durant Obama.
Aquesta és la crisi que va portar cap a rebutjar la idea pluralista i el destí democràtic compartit.
Mirant als períodes, als 50 vs l'oligarquia de l'1% (Reagan - Tatcher) després el rebuig als últims 40 anys, buscant una cosa nova no un socialisme nostàlgic basat en l'Estat, sinó una economia social basada en els comuns.
Tecnologia - l'hem vist descrita com una gran amenaça, els robots faran la feina, les economies de plataforma generaran precarietat. Com d'autònoma és la tecnologia? en quina mesura es desenvolupa a si mateixa? Per què hi ha països amb taxes és altes d'adopció robòtica pero no han vist reducció d'ocupació en l'automoció?
La resposta és que la tecnologia interactua amb les institucions per donar forma a les relacions socials, i els comuns ofereixen un model alternatiu fonamental. Ni el molí ens va donar el món feudal ni la màquina de vapor ens va donar el capitalisme.
Si veiem la composició del 99% l'explicació dominant diu que hi ha un canvi tecnològic, i aquesta influeix els preus, the winner takes it all market,
La televisió abans estava més concentrada, els salaris eren 5 cops superiors (entre 70's i 2006) sense que tecnologia hagi canviat substancialment i amb baixada de l'audiència.
Estudi de la rendes superiors, del 1%, dues fonts: directius i sector financer.
la desregulació financera és el que determina els canvis, no la tecnologia, potser no es podia fer sense la tecnologia, però el canvi vé determinat per una decisió política.
En el període de gran creixement després 2gm, desrés crash, i als 80 convergència , canvien les normes socials,
El millor model seria que les institucions alteressin els retorns, per exemple desregulació financera facilita béns financers que abans no eren possibles.
Als anys 80 es justifiquen canvis per maximitzar el valor del capital, justificació de l'externalització dels costos.
La idea de la superestrella, tot bé de Warhol, quan va començar a haver-hi estrelles fora dels esports, que es guanyaven milions, no entrava a la negociació del sou pq eren una falta de respecte. Anys més tard, una estella de televisió al.legava que no es negociava el sou pq es considerava que venia determinat pel mercat.
Si tothom busca la propia gratificació, no es serà competitiu.
El discurs canvia després, cap al 2000, Clinton és escollit, acord de retallar compensacions als executius, canvis en els requisits de la societat social, però les normes socials havíen canviat.
El canvi institucional formal per normes que no funcionen.
Participació femenina en el mercat laboral. La píndola any 62, tecnologies (microones), fins que la dona s'incorpora al mercat laboral, però més enllà, igualtat de salari,... tot això s'ha implantat en una societat que veia les dones d'una manera molt concreta, treballadores temporals ideals: no van de vacances, no demanen augments de sou,...
Dos primers terços del segle 20 sistemes centralitzat i descentralitzat, basat en el mercat, no basat en el mercat
als anys 90- economia d'informació de xarxa- software lliure,... descentralitzacions, per promoure economies
després s'ha re-centralitzat, empreses que adopten la producció entre iguals com a component del seu model de producció, basat en l'extracció.
Les idees segueixen funcionant, moltes fundacions ho adopten (google, mechanical work,...) evaluen el valor i l'extreuen, mà d'obra comunificada.
Els comuns son una alternativa . cada un dels períodes integren elements que interactuen entre ells. progressisme, neoliberalisme, ...
avui tenim un nacionalisme economic amb el que vam començar, l'estat utitiliza dades, capitalisme tecnològic i de vigilancia, oportunitats de feina individualitzada
o una economia social oberta
Si pensem en el progressivisme d'aquesta màquina, basada en la especialització, cadenes de muntatge, autoritat, sindicats i associacions, lleialtat i competència, home d'empresa, salari familiar, bon treballador, bon marit, la regulació és la principal llei,
la linia de muntatge comença a canviar.
Al 73 hi ha punt d'inflexió. L'unica manera d'ordenar una acció lliure és crear models en què l'acció col.lectiva sigui necessaria, pq no es pot construir el que es necesita de manera individualtizada. Al mateix temps, a l'esquerra, es rebutja l'autoritat de l'estat (descolonització, Vietnam,... ) emergeix una tensió entre treballador i consumidor, afroamericans i dones cap a polítiques d'anitsubordinació.
La història del neoliberalisme de dreta, i de l'esquerra, ambós cap a la desregularització.
Als EUA ara crisi dins l'esquerra, entre els q parlen d'homes blancs q intenten fer-se amb el control, i els que volen crear una història conjunta. El moviment de consumidors i mediambiental han absorvit tota l'energia de parlar sobre l'economia.
Els pilars del neoliberalisme, la incertesa fa que la previsió del comportament dels mercats sigui impossible.
Alternativa- hem vist el desenvolupament d'una classe, en els útlims 20 anys, alguns basats en pragmatisme, però molts escola dels comuns (q entenen les comunitats locals) i els coneixements a les xarxes, i tots els creadors dels comuns, que han esdevingut parts bàsiques dels comuns, i que es converteixen en la resposta d'aquest repte. No hi ha un mercat eficient fora del marc institucional, però hi ha unes normes. Aprenem en comunitats de coneximent i per entendre-les hem d'entrar en models de producció comuns.
Les comunitats de pràctica, amb diversistat, on creiem en el consens, no en majories, sino en discursos i comunicació, per resoldre problemes col.lectius amb solucions pràctiques.
La incertesa i complexitat del neoliberalisme - i el coneixement local i les pràctiques diverses dels comuns. En ambdós casos, els resultats mesurats ón el que valen, no la narrativa, no és una ideologia utòpica.
El Manifest Agile, pot servir per convencer els que estan en el mercat, pq podem trobar maneres més eficients de treballar l'economia, passar de l'home economicus al socialis, de la competencia a la cooperació, dels vectors motivacionals separables a no separables (les motiviacions individuales no prosocials, i han d'estar socialitzades)
No sempre la motivació és econòmica.
Exemple:
Si deixes un xec a la taula d'un amic que t'ha convidat a sopar no et tornarà a convidar, pensarà que no has entès res.
Això és una descripció de resultats de 30 anys de feina intel·lectual, si mirem biologia evolutiva, els models que veien el gen egoista com a central, hi ha disciplines que miren el tema social com a central
La propietat i el contracte que no siguin condició sinequanon de l'economia, sinó un sistema recíproc, en xarxa,...
Veiem una transició de la uniformitat a la diversitat (d'empresa, d'organitzacions,...) paper més relevant.
El dicurs és que el mercat s'autoregularia.
En canvi el que veiem sistemes no molt implicats, poc acoblats, és una qüestió de decisió institucional.
comenem amb una manera d'enterndre l'economia com quelcom complex. [explica un model que ha esquematitzat, veure material projectat]
Per entendrel fem servir aprnentatge adaptatiu (adaptative learning) i ho fem acceptant que hi ha divesitat, que permet l'experimentació, necessitem motivacions diverses, has de saber què vols, les motivacions socials són centrals, alhora la diversitat de formes exigeix saber quina és la millor forma, anim de lucre o no, estabilitat o no,per tenir aprenentatge et calen sistemes oberts, llibertat en els sistemes, i això arriba de la pràctica de la xarxa, i també necessites justícia, cal que tothom sigui part d'aquest procés d'arprenentatge.
La part conductual, és que la gent és socialtizada, no són racionals, són raonables, busquen coherència,
S'arriba a modificar el comportament de la gent, les motivacions tornen a entrar en el sistema.
Els moviments intel.lectuals dels darrers 30 anys ens ofereixen una caixa d'eines per entendre l'evolució de l'economia.
No són histories, són numerosos articles, i treballs, que ho analitzen.
Els comuns responen a utilitzacions diverses, lacció social cooperativa dels comuns pot ser més eficient, no necessitem els mercats lliures, la llibertat com a autogovern eficaç polític no té una correspondència econòmica, quan els mercats es desconnecten de la producció fan més mal que bé.
La Viquipeida funciona a la teoria, a la pràctica no ¿?¿ ¿?¿
Preguntes del públic:
intervenció públic: regulacions en sector energia , medicaments o educació,...
resposta: continuament veiem intervencions regulatories basades en un model equivocat.
cas eeuu s'intenten posar xarxa fibra òptica en llocs on el mercat no ho fa, una part molt important és cooperativa o municipal, però entorn regulatori influit per corrupció ho dificulta
Una part és corrupció, una part és intel.lectual per respondre el model que es considera prevalent
Depèn de nosaltres és el missatge. No sabíem lo de l'1% perquè no es recollien les dades i no hi havia registre històric. Cal que creem la base de coneixement per actuar.
J
intervenció públic; sóc arquitecte ajuntament, em preocupa l'ensenyament. Em vull centrar en bretxa generacional.
Comentaris: se suposa gent jove coneix + eines tecno, estan en fase en q tenen + temps aprendre. Gent + gran se suposa q estan en temps de producció i tenen menys temps per aprendre. Ho sento com a pare i també com a treballador sènior respecte a treballadors júnior, sento que no els puc donar pautes perquè vaig per endarrera en algunes coses. Però joves (flls p.e) utilitzen sense sentit crític, pots m'equivoco.
Pregunta: Quin és el paper de l'educació, l'educació dels adults? hem intercanviat papers? Els més joves eduquen els més grans?
Resposta: Les comunitats de pràctica com soft lliure i wikipedia és un canvi dramàtic de l'estructura jeràrquica l'important és el que saps i com ho saps. La idea de que vells ensenyen els joves no és real, és una conversa contínua. #C Desapareix una estructura vertical que es basa en edat, riquesa, formals... #P no és tracta d'invertir sinó d'aplanar, és l'aprenentatge de per vida que fem en comunitat, col·lectivament en interacció.
intervenció públic: comuns es basen en tecnologia i quan tens un problema polític no tens sempre una solució tecno
a vegades has de triar: voluntari vs obligatori, eficència vs inclusió . Com els procomuns, que no es basen en el mercat, poden superar això.
Resposta: abm els comuns busques experimentar, no fer una unica decisió, i no determines en les converses, crees un contexte en el qu es dona conversa, i codissenyes amb usuaris i desenvolupadors, acordes una solució i vas qüestionant-la constantment. Conversa rica, adaptació continua, aprenentatge continu, mirar qui ha de venir a la taula a parlar per no tancar opcions. El repte està en com mantenir l'experimentació, per exemple en el camp del transport, el paper de Uber, no dic que no completament a la experimentació, a trobar solucions més eficients, però ...
Pregunta:
Resposta: Hi ha elements que són els menys amenaçants pel sistema existent, que han estat acceptats. Ostrom ha estat acceptada pel discurs ortodox, en un sentit estret que el relega a comunitats de regants o pastures i no és capaç de generalitzar-ho a l'economia central.
S'accepta que hi ha certa distribució de motivacions diferent en alguns contextos però no es publica en l'economia dominant.
Després vaig a Lyon d'economistes que estan buscant aquesta síntesi, del que s'ha estudiat en economia dels comuns a l'economia de la següent.
Ja hem vist que els desplaçaments de paradigma en una ciència a vegades no passen fins la mort d'una generació i pujada de la següent (com ha estudiat ¿¿¿???)
Pregunta: Has descrit una imatge obscura de la globalització, i una segona etapa menys fosca, t'has perdut la imatge global de com la inequalitat ha crescut globalment des dels anys 70 , la imatge és totalment diferent, la inequalitat ha estat reduida, perquè no ho menciones, això?
Resposta: Ho accepto pensant en la classe mitjana xinesa, africana, i d'alguns països neoliberals, em centro en la crisis del capitalisme, les inestabilitats internes de països neoliberals, relativament rics, no tant globalment. Una visió globlal ens faria mirar-ho d'una altra manera, com els increments responen a un menor respecte cap als drets humans, etc...
Pregunta1: Economista ecologic i polític. Ecologies i polítiques econòmiques ¿? No dones cap indicació de les narratives que hem perdut al llarg de la història, com la del comunisme que emergeix a finals del XIX. Màarxisme explica que acumulació és estratègia principal del capitalisme i vol canviar cap als comuns.
Com a economista ecologic veig que no ha mencionat un discurs sobre l'energia, per exemple quan parla del punt d'inflexió de 1973. Importància de tenir límits ecològics en l'economia.
Pregunta2: com aquesta economia pot convertirse en una part important d'economia. Pots fer unes propostes sobre quines serien les prioritats per aconseguir-ho?
Resposta a 1 i 2:
estem en un moment en q hi ha prou perturbacions, després de les crisis 2011, Ocupy, indignats, 15M, eleccions 2016,.. hi ha prou moviment, però si no ho fem real en la pròxima dècada, no sé si passarà, ha de ser ara.
En quant a propostes, crec que aquesta és la gran debilitat, de l'esquerra a eeuu, manca de marc programàtic, i té a veure amb les preguntes que feies. El programa de controlar les mitjans de producció va fracassar. Jo coincideixo amb el Marx més centrat en insititucions una forma universal de income, treball pagat no és lùnica manera de satisfer les necessitats, de comunificar el mercat, hi ha un pont institcuional important que no tenim, cal construir communs que funcionin, canviar el sistema impositiu, canviar la fiscalitat en la part més alta perquè no hi hagi incentius, tot el que fem en cooperativisme es farà en un mercat que no funciona, que ens porta a la mateixa acumulació a la part de dalt ¿?
El gran desafiament és com incoporoar el plantejament dels comuns a la gran economia, ho comparteixo, confio que sortiran moltes coses en aquestes jornades.
Més que Marxa me'n vaig al camp de Proudon sobre la crítica a les institucions i en com s'articulen.
Sobre tema de l'energia, l'energia solar impli
#Risc
Recull a continuació allò que creus ara mateix amenaça el “sector” de l'economia col·laborativa tractat en aquesta sessió.
Posa cada ítem en una línia que comenci per asterisc
* Fracàs del capitalisme democràtic que suposa Trump, etc... anticipat per Tatcher i Regan
* Escisció a favor del capital en detriment del món laboral en el repartiment de guanys derivats de l'augment de la productivitat des de 1973
* Socialisme nostàlgic basat en l'estat
* Decidir entre eficient i inclusiu, no sempre el que és més eficient és més inclusiu, per tant basar-se només en eficiència és un risc
* La debilitat de l'esquerra dels estats units és la falta relativa d'un marc programàtic
#Oportunitat
Recull a continuació allò que creus que ara o en breu representa una possibilitat per crèixer o millorar l'economia col·laborativa tractat en aquesta sessió.
Posa cada ítem en una línia que comenci per asterisc
* El que està passant a Barcelona segurament és el procés més interessant d'integració d'estrategia pública i procomuna
* La cerca d'una economia social basada en els procomuns enlloc d'un socialisme nostàlgic basat en l'estat
* La robotització a la indústria automobilística no implica pèrdua de llocs de treball on està més implantada
* Els moviments intel.lectuals dels darrers 30 anys ens ofereixen una caixa d'eines per enterndre l'evolució de l'economia i per una societat i economia més integrada basada en els procomuns
#Proposta
Recull a continuació idees o plans concrets (teves o d’altri) basats en els riscos i oportunitats detectats de l'economia col·laborativa aportats en aquesta sessió.
Posa cada ítem en una línia que comenci per asterisc
* La propietat i el contracte que no siguin condició sinequanon de l'economia, sinó un sistema recíproc
* Aplanar els intercanvis en aprenentatge, eliminar jerarquies, és l'aprenentatge de per vida que fem en comunitat,
#Comentari
Altres idees recollides durant aquesta sessió que creus important destacar aquí...
Posa cada ítem en una línia que comenci per asterisc
*
Cartografia
Contribueix a cartografiar els actors de l'economia col·laborativa i el procomú
Organitzacions mencionades
Quines organitzacions s'han mencionat a la sessió
Projectes mencionats
Quins projectes o iniciatives s'han mencionat a la sessió
Paraules clau
Sintetitza en paraules clau els temes tractats en aquesta sessió
------------------------
Aquesta documentació s'incorporarà al wiki semàntic Teixidora.net on en pots fer el buidat
Comparteix les teves aportacions també a Twitter i Quitter #ProcomunsBCN
--------------------------
Teixidora.net fa servir els pads de La Mar de Bits - serveis telemàtics per a iniciatives amb consciència ètica i social que parlen el llenguatge del procomú. Gràcies!