DOCUMENTACIÓ DEL FÒRUM ECONOMIES COL·LABORATIVES PROCOMUNS
Què fa que una plataforma sigui procomú?
28 de juny de 2017 - 12h
Col·labora recollint el que es parla a la sessió en els 4 apartats següents
Apunts
Pren apunts lliurament aquí i marca amb #R #O #P #C les línies per passar-les després als 4 apartats de sota #Risc #Oportunitat #Proposta #Comentari
O segueix el que algú altre està escrivint i ves copiant i enganxant les línies als apartats per endreçar-ho.
Ricard Espelt (Dimmons, recerca DECODE), Ruben Suriñach (Balanç Social de la XES), Alba Hierro (Pam a Pam)
Estrella del procomú
Economia col·laborativa de plataforma
Eina de caracterització desenvolupada per equip de Dimmons.
Com es concreten criteris per identificar.
Visibilitzar qualitats procomunes de l'economia col·laborativa.
S'han extret 100 casos de directori de 1000 i finalment n'hem analitzat 10.
Economia col·laborativa amb plataformes digital és molt divers. És difícil trobar indicadors que serveixin per tots els sectors.
Els 5 indicadors són operacionalitzables, podem extreure dades de diferents coses.
Economia de plataforma:
intercavi béns i serveis, consum i producció, recolazada per paltaformes digitals
aplicable a molts ambits activitat
Directori P2PValue, 1000 casos a Bcn, 50% són servei i infraestructura adjuntiva
L'economia de plataforma necessita moltes infraestructures al seu voltant
Espais (FabLab), recursos de finançament (goteo), empreneduria (BA),
Les iniciatives de producció procomú no són doncs plataformes en sí sinó infraestructures.
Hi ha 5 elements que diferencien economia col·laborativa procomú d'altra economia de plataforma.
* Economia
* Governança / participada
* Polítiques de coneixement / per ser procomú ha de ser d'accés obert
* Polítiques tecnològiques / assegurar replicabiliat / quina és la llicència de la web, de les dades, del contingut
* Responsabiilitat social / inclusiò de gènere i diversitat, impacte mediambiental
Exemples de procomú en govenrança:
Wikipedia: fundacions on els usuaris en formen part / comunitats on es participa decisions
Goteo: fundaicions on usuaris participen a junta ¿??
Farimondo: cooperativa dels consumidors
SmartIB: cooperativa dels treballadors que facturen
En política de dades
* ...
En tipus de tecnologia
* soft liure: Wikipedia, Goteo, FArimondo??, SmartIb¿?
* soft propietari: airbenb uber
Responsabilitat:
*
Anàlisi de 10 casos:
El Recetario
SmartIB
Goteo
Katuma
Bancs de Temps
...
L'estrella es divideix
* economia
^ ànim lucre
** transparència
Responsabilitat:
inclusió
consciència ecològia
coneixement
** copyleft
** open data
Tecnologia
** floss
*^descentralitzat
Governança
Cooperativa
Participació oberta
...
Fase de creixement, estabilitat, renovació o declivi.
molts dels analitzats estan en fase de creixement.
Cas: el rectario - Makea - receptes per construir amb material reutiltizat
Cas: SmartIB - model CAE - enfocat àmbit cultural - cooper d'impuls
Cas: Goteo - rellevant ecosistema - ha permés model finançament útil a molts projectes - democratitzar el que rep cada projecte
Cas: Katuma - grup consum agroalimentari - fent xarxa amb les productores - plataforma propietat de les usuàries -
Cas: Freesound - surt de l'àmbit universitari - 6 milions de sons - milers usuaris - molt utilitzada -
Cas: Xarxa oberta beacons, XOBB, surt universitat UAB, inclusiu cecs, constituint-se com a coop
Cas: Ereuse, amb un caràcter de treball de transfoormació social, nivells d'implantació rellevants, i amb recorregut.
Cas: Sentilo: Aprofita sensors urbans, per evitar la sensorització excessiva i utiltizant dades obertes.
Cas: Pam a Pam, un projecte molt significatiu, amb uns 300 casos a Barcelona, un projecte ecosistèmic molt interessant.
Hi ha alguns elements molt significatius. En aquesta classificació, tenim la idea que no hi ha la construcció d'estereotips, sino aspectes per pensar quines plataformes deriven cap a l'economia del procomú i quines no.
Alba Hierro Pam a Pam.
Indicadoras EES es tenen en compte Pam a pam i Balanç social i són molt similars a indicadors procomuns.
Pam a pam va nèixer per tenir un mapa per consumidors conscients que volen consumir a la ESS.
Calen indicadors per valorar què entra i què no.
Vam fer procés similar a estrella dimmons però des del punt de vist dels consumidors.
Quan voleu diferenciar Economia col·laborativa de la de plataforma jo penso que la col·laborativa és la intersecció entre conomia plataforma i la social i solidària.
Impacte social:
Utilitzem 5 indicadodrs i en resulta amb una gradació.
Tenim 15 criteris que agrupem en eixos:
- Horitzontallitat: democraciia i participació activa / condicions laborals
- Economia feminista: desenvolupament personal / perspectiva feminista/de gènere/rols
- Mercat social: traçabilitat origen producte, intercooperació, transparència
- Finances: finances ètiques i alternatives de finançament
- Relació amb la comunitat: arrelament territorial / cohesió social, inclusió persones amb dificultat / transformació social, com participes dels moviments /
- Els comuns: llicències lliures / ho volem visibilitzar tot i que és el de menys compliment / software lliure, continguts creative commons
- Impacte ambiental: polítqiues verdes: sostenibilitat / consum elèctric
- Residuus: com els gestiones, reduir, reutilitzar, reciclar
Hem recollit tot el que els experts han dit.
Pam-a-pam és un projecte obert a una comunitat.
Fem formacions periòdiques.
Persones dels territoris. Hi ha grups autònoms territorials.
Grups a Granollers, Barcelona...
XES al incorporar-se una entitat et fa el qüestionari pam-a-pam i així sap com és.
S'han fet servir indicadors de pam-a-pam en recerca, s'ha fet en 2 tesis doctorals (una d'elles Ricard Espelt).
S'estan fent mapejos territorials com a Mataró, ...
Es creen grups de "xinxetes" al territori (voluntaris) que continuen...
Criteri d'entrada és complir la meitat +1 dels 15 criteris.
Web nova sortirà al setembre.
Hi ha 500 iniciatives mapejades.
Hi ha 100 xinxetes que han rebut formació.
Cobrim 15 sectors de l'economia, per tant hi ha un esforç que siguin abstractes els criteris.
Ruben Suriñac
Balanç Social
Nivell actual d'exposició i emergència social de plataformes ens trobem amb necessitat de diferenciar plataformes extraccionistes i de procomú. #R*
Àmbit agroecològic ens trobem amb Casa Amatller i Veritas, debat de si és rentat de cara o cavalcar suaument capitalisme i què és transformador.
Les iniciatives neixen i algunes declinen o tenen continuïtat.
Quines eines hi ha avui que estiguin tenint un impacte real, segurament avui són Pam a Pam i Balanç social, són reflexe de la gent que s'ha implicat en el seu desenvolupament, els indicadors emergeixen de la gent i es transformen en indicadors de l'eina, per exemple el feminisme o la preocupació de gènere, ecologisme social, medi ambient, finances ètiques,... quan gent d'aquests moviments s'incorpora amb força a la XES fa aportació política que es reflecteix als criteris.El balanç social intenta respondre al debat que es dóna.
Està bé que cada àmbit polític que configura aquest ecosistema faci el treball conceptual, però també és important que el treball s'operativitzi des de les eines comuns d'aquest ecosistema.
No generem duplicitats.
No demanem, per exemple a SomMobilitat, que faci Balanc social, que faci ValorSocial.coop, que faci Balanç Procomú, etc.
Balanç social el fan les org:
- autoavaluació
avaluació externa
2 itineraris:
balanç social bàsic
balanç social complet
Aplicació "ensenya el cor".
Primeres proves 2007. l'aplicació és de l'any passat, es pot treballar a sobre i fer molts itineraris (variants)
fas entrevistes, coneixes, enllaces, potenciador de xarxa local
anàlisi, informe agregat de balanç social, espais estratègics d'intervenció, informació regular anual que permet l'analisi contextualitzat de les dades en el conjunt de la mostra
El cor del balanç social és de 20 indicadors.
El complet són 60 indicadors.
Els indicadors es comparen amb l'avaluació de la mateixa org any anterior i també es compara amb resultat del conjunt de la mostra.
Eina balanç ens permet tenir dos nivells d'informació: de la propia organització i de visió de sector (què s'acosta i no al que considerem transformador, per ex. democràcia interna, diferencia salarial,... matriu de valoració que ens permet veure les desivacions i si es compleix amb els estandars
En cas de complir apareix al directori d'organitzacions i qualsevol es pot descarrgar el balanç.
Són bones eines perquè parteix d'una base social molt activa i consistent. No perquè siguin molt bones sinó perquè la base social mobilitzada les va alimentant.
Per exemple, inquietuds per part del col.lectiu migrant que pensaven que no estaven incloses. O en l'ambit de l'agroecologia, s'han desenvolupat els indicadors i desrpés s'ha creat l'itinerari. #O
En quant al desplegament de l'aplicatiu informàtic del balanç, estem mirant com fer-ho amb el temor que se'n tregui lucre per part de consultores de RSC, mirant el copyfarleft, ho hem d'acabar de desenvolupar. #R
REferència model limesurvey.
Alba
Pam-a-pam tenim debat obert per si
S'ha creat dins de la XES la Comissió dotCommons per treballar la confluència ESS i procomú.
La FESC tindrà eix el Procomú.
Estem treballant des de la comissió crear amb eina Balanç social i fer un experiment a la FESC
Mayo
hem trobat 44 àmbits economia col·labo i també igual que pam a pam ens trobem en dificultats indicadors comuns
Diferències espectatives de a on arribar. P2Pvalue, és obert a incorporar casos i també a descarregar dades.
És molt diferent de pam-a-pam en que voluntaris entrevisten i inclouen.
Cas Balanç és un procés de organitzacions que volen tenir-lo.
Cas que fem a Dimmons volem indicadors per caracteritzar projectes inclús si no volen ser-ho.
Voldríem extreure informació també a través de scripts automatitzats fent scraping de dades i d'info per alimentar indicadors.
El temor del free rider, que algú ho faci servir, no està en la cultura dels commons, després es poden posar llicències que defineixen l'us. La serendipity és important.
Qualsevol ús enriqueix, genera recursos.
Focus de Dimmons és l'anàlisi de les plataformes i la seva qualitat.
Perquè diferències en enfocaments? perquè ESS i Procomuns digitals són històricament moviments diferents. Procomuns digitals és un moviment social històric amb uns objectius i quasi mig segle de funcionament.
Hi ha una deiferència de perspectiva entre relació públic-privat.
Nucli irradiador de la XES són les Cooperatives de Treball. El treball és central.
El model inicial és la dimensió pública d'accès obert al coneixement. L'accès al recurs no és a través del mercat. Cooperativisme de plataforma sí que contempla el mercat però sense perdre centre en coneixemtn procomú.
Objectu moviment procomú és no només el producte que circula sinó construir les carreteres, allò comú per on circula, els protocols i infraestructures de les xarxes.
Ruben
Aquest vosaltres i nosaltres no em quadra.
A la XES hi ha Goteo o SomMobilitat.
Em costa la diferenciació.
El Balanç social s'ha omplert de la confluència de les onades de mobilitzaicó que hi han volgut confluir. I està disposat a incloure el moviment del software lliure com a tal, com a moviment pel procomú digital
Balanç social el que fa és generar un àmbit de pertinença dels que es basen en lògiques positives de transformació.
Alba
Quan el món procomú vol fer iniciatives socio-econòmiques és quan la ESS pot aportar-hi molt perquè porta molts anys treballant-hi.
Debat obert
Intervenció (Alvaro):
necessitem eines concretes per definir què és què, per diferenciar una cosa de l'altra des de perspectiva del regulador o de l'admin publica #R o #P
exemple: tira de 30 a 15 projectes a La Comjnificadora - cal tenir una fomula ponderada i objectiva (numèrica) per decidir quins entren i quins no
potser es pot fer amb itinerari especial del balanç si encaixa
Wouter:
ESS té molta expdriència de drets econòmics i des de Procomú són drets sobre el coneixement, p.e el NC et treu alguns drets, "alguns drets reservats" #O
Estrella Dimmons similar amb model anàlisi models sostenibilitat procomú FKI que potser és més aplicat.
Si Alba pot explcar experiència de mapejos (trobada europea) i potser hauríem de tenir un meta-maping, no una sola eina.
Intervenció:
Com mesures comunitat, dins d'una de les gràfiques hi ha comunitat i temps, numero de gent participant? o alguna altra cosa?
Ricard:
l'evolució va significada per l'evolució de cada cas.
el punt en que se situa és com ell es veu a sí mateix
Procomunal:
heu fet una cosa taxonòmica
estaria bé una cosa que ens doni una mesura de resultats
tenir un número d'impacte seria útil (quants usuaris ho fan servir, etc..)
com es podria distorsionar si uber o AirBnB dediqués 10% temmps treballadodrs a projectes lliures ocm Firefox o destinés part beneficis a centres socials de bcn #R
Tema governança: gent que *vol particiapar i no pot participar, no percentatge del total de socis #P
Intervenció:
per donar suport a totes aquestes realitats es important que hi hagi indicadors de l'impacte en el territori, és dificil trobar indicadors d'això, m'interessa saber com heu construit els vostres.
has dit que aquestes plataformes necessiten infrastructures, suports, etc, es important que tinguin suport del govern, o que es facin clusters? Hi ha realitats en què és molt difícil parlar de colaboració i participació.
Mayo:
p2pvalue vam analitzar concepció de valor a comunitats col·laboratives procomú, ho vam preguntar
perquè repten a economia convencional de valor només monetari
va sortir: sensació comunitat, quantes col·laboracions has generat, quanta reputació has generat (a internet és molt valuós), reputació en context molta informació és rellevant
valor de ús (en quina mesura fas un recurs que es fa servir, es descarrega, es fa obra derivada) enlloc de valor d'intercanvi
valor ecosistemic (crea infraestructura per projectes derivats)
Atenció amb indicadors d'impacte: volem saber si els projectes han arribat als seus objectius, no un més és millor, no cal crèixer més del que volies o del que és sostenible
No ser purista: cap dels casos compleix tots els criteris.
Pedro:
Criteri que tinc. Si no és obert no el faig servir.
Si veig que un projecte és tancat no hi contribueixo
David
Si els critèris de Pam a Pam i Balanc social encaixen.
Subgrup de comissió dotcommons experiment fent servir l'eina de Balanç Social, que serà un itinerari dins dels software, molt d'acord amb aprofitar les eines, però penso que no hem de tenir una sola eina, pensar les eines que siguin interoperables i que facin coses diferents. Una trobada d'eines al CitiLab va sortir aquesta idea, no només avaluar casos amb una eina. I les trajectories historiques, han dut a eines diferents, que podrien ser interoperables.
Alba
Projecte Intermapping,com s'han de compartit les dades? experiències de consum a nivell europeu
utilitzar tecnologia opendata
pam-a-pam està pensat aixií i per ser replicable.
A València es fa autònomament, deixem eines i coneixment que hem generat. Web replicada.
Com a programadora entenc el que diu Pedro, però són comunitats obertes a nivell físic, qualsevol hi pot participar, no només obertura software.
Atenes, trobada per tenir indicadors, això ens fa guanyar la batalla dels significants. La XES era un exemple de com qualsevol no pot dir que és ESS a Catalunya. Has de fer algun dels mecanismes de blanç, no cal complir tot però no .
Rubén
Balanç social no és blanc i negre
Com trobem equilibri entre eina àgil i operativa per tenir autoavaluació rellevant però que no sigui massa feixuga i la gent no vulgui fer.
Perquè Balanç és eina seguiment periòdic.
Diferència és que pam-a-pam és una entrevista que es fa un sol cop.
Anàlisi mercat social combinem Balanç (més quantitatiu) i pam-a-pam (més qualitatiu).
Valoració que es va fer a XES és que Eina Balanç no s'obri perquè el risc era més alt.
Però estem valorant el model LimeSurvey i es podria canviar aquest acord.
Mayo
Altre elemetn darrera l'estrella és com fer que l'economia procomú sigui central i no un element marginal, no paliativa, sinó l'Economia. I això ho diu Jordi Via de l'ESS i Benkler també diu que sense procomú no hi ha mercat.
#Risc
Recull a continuació allò que creus ara mateix amenaça el “sector” de l'economia col·laborativa tractat en aquesta sessió.
Posa cada ítem en una línia que comenci per asterisc
* Nivell actual d'exposició i emergència social de plataformes ens trobem amb necessitat de diferenciar plataformes extraccionistes i de procomú.
#Oportunitat
Recull a continuació allò que creus que ara o en breu representa una possibilitat per crèixer o millorar l'economia col·laborativa tractat en aquesta sessió.
Posa cada ítem en una línia que comenci per asterisc
*
#Proposta
Recull a continuació idees o plans concrets (teves o d’altri) basats en els riscos i oportunitats detectats de l'economia col·laborativa aportats en aquesta sessió.
Posa cada ítem en una línia que comenci per asterisc
* Explorar indicadors preguntant als projectes quines bones pràctiques fan i després destil·lar-les
#Comentari
Altres idees recollides durant aquesta sessió que creus important destacar aquí...
Cartografia
Contribueix a cartografiar els actors de l'economia col·laborativa i el procomú
Organitzacions mencionades
Quines organitzacions s'han mencionat a la sessió
Emprenedoria de Barcelona Activa
Projectes mencionats
Quins projectes o iniciatives s'han mencionat a la sessió
Goteo, El Recetario, SmartIB,
Paraules clau
Sintetitza en paraules clau els temes tractats en aquesta sessió
comunitat
------------------------
Aquesta documentació s'incorporarà al wiki semàntic Teixidora.net on en pots fer el buidat
Comparteix les teves aportacions també a Twitter i Quitter #ProcomunsBCN
--------------------------
Teixidora.net fa servir els pads de La Mar de Bits - serveis telemàtics per a iniciatives amb consciència ètica i social que parlen el llenguatge del procomú. Gràcies!